Història Rotary

Paul P. Harris, advocat de professió, va tenir la gran idea de recrear amb un grup de  professionals l’ambient cordial propi dels pobles de la seva joventut. El 23 de febrer de 1905, es va reunir amb Gustavus Loehr, Silvester Schiele i Hiram Shorey a l’oficina de Loehr, Sala 711 de l’Unity Building al centre de Chicago, la qual passaria a la història com la primera reunió d’un club rotari. El nom Rotary denota la pràctica inicial de “rotar” o alternar les reunions a les oficines dels socis.

En els primers cinc anys es van establir clubs de San Francisco a Nova York.

A l’agost de 1910, es va celebrar el primer Convenció de Rotary a Chicago, on els 16 clubs existents d’aquest llavors van formar l’Associació Nacional de Clubs Rotaris.

El 1912, es va canviar el nom a Associació Internacional de Clubs Rotaris per incloure als clubs formats en altres països. El nom Rotary International va ser adoptat en 1922.

Per a juliol de 1925, Rotary comptava ja amb més de 2.000 clubs i aproximadament 108.000 socis en sis continents.

El prestigi de l’organització va atreure a les seves files a presidents, primers ministres i altres personatges destacats, entre ells el novel·lista Thomas Mann, el diplomàtic Carlos P. Ròmul i el compositor Jean Sibelius.